El bar;/cap3
-|-
Al final he decidit anar de festa amb la Mirà
.En Jonàs ha decidit quedar amb un col·lega per intercanviar-se els components dels seus ulls.
Això de tenir un Ull biònic està bonic pots gravar el que fas, pujar-ho a les xarxes socials per compartir-ho amb els teus col·legues, connectar-lo sempre d'es d'on vulguis, però intercanviar parts per millorar el rendiment que no entren en les especificacions de sèrie, com afegir, làsers, visions nocturnes, fins i tot en algun terrorista antigovernamental, micro-metralladores... no m'agradava, no pel fet que les parts fora de sèrie se't poden piratejar, la teva còrnia, accedir als teus records i modificar-los de sèrie, com també per al simple el fet de veure un ull desmuntat, a la taula amb la qual dinem, ple d'eines i components i processadors tot llefiscosos de sang púrpura, no cardis Jonàs, puta freak que jo després he de menjar a la taula enmig de bilis ocular. Espero que quan tornem, no trobar-me fluids de còrnies oculars
-||-
Amb la Mira ens hem dirigit per anar a Smith's. Un petit antre , amagat i fosc, enmig de la ciutat, segons m'ha comentat sobretot del submón.
També per què la Mirà em convenç dient-me que a part que no tothom el coneix, li han parlat molt bé, i que els Macabeus són acceptats, per això és un bar il·legal segons em diu. Clar que és portat per agents rebels d'altres sectors. si no els Macabeus no serien acceptats, que si no hi anés amb ella no sabria que és un local de copes, que tampoc em deixarien entrar, després que m'ho digues tot rient...
Vaig accedir, vaig pensar que hi he de perdre en el fons, ja no estic al S .G.E.E. M ni controlat per al Govern d'Eurípides, era un Macabeu Lliure si és que se'm podia dir lliure.
Després de fer-li una mirada a en Jonàs de pocs amics que a entès de seguida que tenia que o deixar la taula ben neta, o patiria les conseqüències...I pensar que aquestes coses abans em feien fàstic penso arronsant les espatlles
//*
Vam sortir per la porta i ens vam dirigir a Smith's, i després de caminar una estoneta agafar quatre telefèrics un Hyperloop, caminar una altra estoneta vam arribar.
-. A 5 minuts de casa- deia la Mirà abans de marxar .Ja clar ! Pensava mentre la mirava amb cara de pocs amics , mentre ella em somreia i reia per sota el nas. I jo callava sense dir res, Maleïdes feromones , de noia atractiva , sigue'm sincer la Mira m'atreia massa . i era un idiota que no volia acceptar-ho
-|||-
Quan el vaig veure vaig pensar que Jo, la meva persona no l'hagués trobat mai, ni amb l'ajuda del S .G.E.E. M. i totes les seves divisions espacials i espacials.
Era un local bastant amagat enmig d'un carreró estret sense sortida, amb columnes a l'estil grec, mal col·locades, entremig de parets de rajola vermella, si és que et fitxaves, perquè la pol·lució de la ciutat, vòmits, pixums i resta de coses vàries feien la paret d'aquell estret carreró formés una forma grisosa, que l'únic vermell que quedava d'aquella meravellosa rajola era quan algun tros d'aquella, es començava a desprendre d'ella mateixa.
En definitiva un carreró de mala mort, molt deixat per als propietaris dels edificis dels voltants,com del propi Govern.Ideal per a tuguris del submón, vaig pensar, que un no hi aniria, si no fos per la companyia que portava en aquell moment.una dona atractiva com la Mira.
Alhora que vam arribar l'entrada estava deserta, tan deserta que només es veia el gris de la pedra de l'enrajolat del carrer. Vam baixar els quatre esglaons que portava a un passadís estret, fosc, mal il·luminat i amb la llum dels fluorescents espetegant símptoma que s'havien de canviar, després de caminar unes poques passes, et portava a aquella porta d'aquell local de mala mort, una porta de color negre, bruta de vés a saber que!Amb una finestreta a la part central d'ella per poder controlar qui venia.
La Mira va tocar la porta,d'una manera especifica ja que no era la manera de trucar la porta durant aproximadament un minut amb pauses llargues i tocs repetitius,aleshores aquella finestreta es va obrir i en van aparèixer dos ulls profunds, envellits foscos com la tenebra de la nit, però desperts,d'on va sorgir una veu profunda, fent una pregunta molt simple, e inesperada per mi després de estar dels nervis per que seria la meva primera incursió al submón de Eurípides:
-Qui Va?- va dir la veu darrere la finestra de control-
-Un conillet d'índies ,amb una gata vella desprès de menjar a set hostals i begut a deu tavernes -Va contestar la Mira sense ni un pel de dubte amb un somriure d'orella a orella , i feme una picada d'ullet - mig rient
– S'escolta un "Clec" ben fort, i s'obre la porta d'avant, i surt una llum blanca intensa de l'interior – Aquí una gata vella , buscant beure a la vuitena taverna amb un conillet d'índies preparat per la planta pilot , que s'uneixen a la gran família dels naturals-
Em quedo mirant a la Mirà estranyat sense entendre res, no entenia res , i com es devia notar a la meva cara de circumpstancia, ella és reia per sota el nas..
Aleshores vam entrar dins del bar , després de caminar per un passadís fosc ens vam trobar de sobte amb una llum , blanca intensa,que els meus ulls van trigar a adaptar-se a ella , quan es van acostumar a la llum, vaig veure a la dreta ,una barra, llarga , bruta, en una zona estava ple de plats i gots bruts que s'amuntegaven fins l'horitzó, si és que hi hagués existit a més hi havia una varietat de licors que fins llavors no havia vist mai.
A l'altre costat hi havia taules amb cadires, disperses per tot el local, també hi havia un parell de futbolins perquè la gent ens distragues amb un gran pi al mig de tot el local, prou gros que es necessitarien deu persones per vorejar-lo.
em vaig quedar bocabadat i embobat com si no hagués entrat mai a cap establiment tan brut ,sorprenent-ment ple de gent. ,que era estrany per ser un macabeu per molt brut que fos , se'm permetia l'entrada .
La Mirà en veurem la cara, va fer un mig somriure divertit a la seva cara , tot just després em va fer un gest per anar cap a la barra de l'establiment, on tot seguit va començar a dirigir-se cap a ella sense esperar-me ni res, sense pausa sense espera.
Jo inconscientment vaig fixar-me en ella, que al portar un culot taxa, curt, de dos pams ,feia que les seves cames fossin un regal a la vista, per homes qui els interessés mirar ,amb una samarreta negra fina de tirants on es veuen les seves espatlles d'aquella pell fineta i suau.
Fins a aquell moment m'havia fixat en l'atractiu de la Mirà d'aquella nit ,però sota aquella llum era encara més atractiva, a els meus ulls joves e inexperts.
La vaig seguir a la barra, després d'una estona esperant parlant de banalitats amb la Mira , el Bàrman per fi es va dignar a servir-nos. On ens va preguntar que volem prendre. La Mira es va demanar Modkoskaya amb llima-, Jo com encara no sabia que volia,ja que era la meva primera vegada provant una beguda alcohòlica. vaig llegir a la pissarra davant del cambrer,mig esborrada, una guaranà amb tequila rosco de Zirconia amb microxips de coneixement amb correcció de nivell inicialitzant en poder base .
Al demanar-li, va passar una cosa bastant estranya. em va preguntar si realment volia consumir allò que hi havia anunciat a la pisarra .
-Segur? - em va preguntar el Bàrman.
Si,una de guaranà aquell -Vaig contestar, una mica emprenyat , per la situació que em trobava , que passava que era estrany que, un exmembre del S .G.E.E. M.S vulgui prendre una copa o que !? Estava ofès. Els Macabeus normalment no bevem alcohol, per la nostra formació i escolarització en les escoles de la secció 33 i també per ésser Macabeus, no volia que per ser un Macabeu, sem rebutges,allò era un local il·legal!
- Aquí també! -No m'ho podia creure.
El bàrman va reaccionar en positiu ,al veurem la meva cara ofesa , i en un breu moment va tornar amb una copa plena de la beguda que havia demanat.
La Mira em va avisar que anés amb compte amb aquella beguda , que era experimental que era la única del seu tipus, que encara ningú sabia atrevit a provar-la, per la barreja estranya que feia el barman, a vegades amb components electrònics de tota classe, a part de la beguda.
Més d'un disgust havia succeït en aquell local il·legal per l'experimentació teòrica del bàrman, encara que ell assegura que les seves begudes eren totalment segures, m'explicava la Mira mentre el bàrman em preparava el combinat.
Mentre estava pensant-ho, va arribar el Bàrman a servir-me el que havia demanat.
Jo sense por ni pressa m'ho vaig prendre, havia d'aparentar davant de la mira , volia que veies que era més fort que mil homes, en aquell moment era en Joan sense por, mai havia provat res semblant, era insultant -ment deliciós i els microbots de la beguda en un breu moment li van agafar gust al meu cervell hi estaven encantats. I de cop i volta, veia el món ple de gràfics i informació de les persones a sobre amb una barra que posava estatus, com si m'hagués instal·lat un ull biònic estrany, amb un menú de busca, que en l'inconscient els microxips amb els microbots em donaven la informació que qualsevol cosa que existís en aquest món i en els altres coneguts o desconeguts se m'instal·laria i la sabria.
Vaig rebre tota aquesta informació de cop i volta :
Vaig quedar fascinat amb aquella beguda i el coneixement que acabava d'adquirir.
Jo un exempleat de la SGEEM 33, un marginat social per ser un Macabeu, he tingut accés a la tecnologia secreta desapareguda més gran creada mai! Estava exultant.
Quan van aparèixer els microbots les persones podien saber tot el que fos i aplicar tots els coneixements a la seva vida diària, Però aquesta tecnologia va desaparèixer,abans de l'època fosca , entre les èpoques de guerres e immortals va desaparèixer. jo un mindundi ara i tenia accés,a aquella gran tecnologia desapareguda, accessible per la barreja boja de un braman sonat , només per demanar la primera copa. Devia estar somiant, per què sinó en aquell moment un inútil .
Em vaig fixar que hi havia un apartat amb milers de programes en el meu cervell en l'apartat de recomanats hi havia una opció que posava instal·lar antivirus. No entenia per què servia, però no em faria mal tenir algú que em protegís dels virus; perquè ara tenia microbots dins del cervell.
[virus GOB detectat desitja eliminar el virus del sistema? ]
Al cap d'un segons d'instal·lar-lo em va aparèixer un missatge dient-me que l'havia detectat un Virus.
-Virus? Que estrany, segurament amb aquella beguda a part de donar-me beneficis també devia portar algun virus amb el sistema-, ja que tenia l'opció d'eliminar-lo, vaig procedir a executar i eliminar el virus.
[-Si, sistema elimina el virus! ]
Al moment de fer-ho, la Mira, que estava tirant els trastos al bàrman, se'm va quedar mirant amb cara de sorpresa. No ho entenia, l'únic que feia era eliminar un virus d'una beguda experimental, no entenia per què feia sorgir tanta sorpresa al meu voltant, Sobretot perquè era una eliminació interna del meu cervell i no es podia veure de fora, o això em pensava.
[ Dring ,virus GOB eliminat a un 10 % … 30%...60...70%..95… 100% virus eliminat al 100%]
Vaig mirar de reüll el mirall de dintre la barra, hi ha on vaig veure que el codi de barres que m'havien tatuat, per identificar-me com a macabeu, anava desapareixent a poc a poc, mentre el sistema m'informava el percentatge d'eliminació del virus. No entenia que és el que estava passant.
Que has fet !!- em preguntar? la Mira
Jo no li vaig poder contestar a temps perquè m'havia quedat parat, com un inútil, no entenent res, ni per què passava allò aquella pregunta perquè tot just va desaparèixer, el codi i el virus.
La mirava amb cara de tòtil aleshores s'escoltar un barram, ven fort per la porta i van començar a entrar policies, i sense previ avís van començar a tirotejar a tothom que era en el bar sense excloure a ningú.
El primer en rebre ,va ser el propi Bàrman que em va servir la copa , li vaig veure com explotava el cap davant meu , i sort que va ser ell i no jo , per que si no hagués mogut el meu cos per veure que era aquell enrenou , el tret l'agües rebut la meva pròpia persona.
Sort de la companyia que tenia en aquell moment , que em va agafar per el coll i em va arrossegar a terra .
Mentres hi havia una carnisseria de mort sang i fetge ens vam amagar a darrera la barra , arrossegant-nos per terra ,evitant el acarnissament que passava en aquella sala sense saber que fer ,amb una por extrema,buscant una sortida d'aquell lloc, amagats com cuques ,mentre escoltàvem crits de pànic,trets i riures estrepitosos per part dels macabres policies que havien entrat per sorpresa.
Amb el pànic que sentia en aquell moment , només pensava com sortir, viu d'aquell local ,que hi havia anat a parar per casualitat.
Mentre m'estava trencant el cap per veure com sortir d'aquell problema viu ,inconscient-ment vaig preguntar al sistema si hi havia alguna solució.
- Sistema hi ha alguna manera de sortir d'aquí?- li vaig preguntar com si fos una broma sarcàstica, per al que estava passant en aquell moment, la gent morint al meu voltant, i jo preguntant als microxips d'una beguda, que havia fet desaparèixer el meu codi de barres controlat per al govern - si surto d'aquí viu veure el món d'unes altres maneres i seré lliure de veritat, no vull morir- em deia a mi mateix.
Com si escoltes el que estava preguntant em va respondre amb un fort Dring.
[Dring, En resposta al usuari hi han tres vies de sortida amb percentatge divers de sobreviure a continuació li oferim les tres possibilitats:
Agafar la destral de sota la barra , matant a tots els enemics de l'usuari. Percentatge de sobreviure : menys del 0,12%Sortir per la sortida de darrera ajupits per esquivar les bales .Percentatge per sobreviure un 40% comptant que no hi hagi enemics esperant a darrera la porta llavors el percentatge es reduiria considerablement arribant a 0.Sortir per la sortida secreta de darrera la barra .Percentatge de sobreviure 100% ]
Em vaig quedar esparverat , Sortida secreta, destral, i la típica sortida de darrera,me'n feia creus , però no tenia temps de pensar, no volia quedar mort amb un tret al cap.
Vaig decidir aleshores comunicar-me amb el sistema amb el meu pensament-
-Sistema on es la sortida secreta -
Tan sols va ser comunicar-li i en una milésima de segon em va aparèixer a la meva còrnia ocular una nevera marcada amb vermell al voltant amb un missatge amb forma de bombolla que posava .
-nevera/porta secreta -
Si no hagués estat per el sistema , mai hagués pensat que aquella nevera al costat de les altres neveres idènticament iguals.
Sense dir un sol mot , vaig agafar la mà de la Mira, i vaig anar cap el punt vermell que em marcava la meva vista .
La Mira no entenia el que estava fent , però va confiar en la meva persona, o estava tant aterrada que les seves neurones no devien funcionar , però la questio és que em va deixar fer.
Ens vam acostar al la nevera ,i quan la vaig tocar , com si fos un joc de rol en xarxa va aparèixer un missatge que semblava que tant sols el pogués veure jo .
[Dring, Nevera /Sortida secreta. Vol activar la sortida secreta i sortir o vol fer servir la nevera per prendre un gelat? ]
esto.. wow ..