Entre el cel i la terra: Una Nova realitat
En despertar-me l'endemà, després de despertar-me, vaig caçar alguna cosa per menjar aquest cop amb més sort que les anteriors vegades.
On vaig caçar un ocell estrany de diferents colors, el sistema em va dir el nom i tot el que era bo i dolent d'aquell estrany exemplar d'ocell.
Una cosa era segura, en el meu estómac estava més bo! que volant per al cel lliurement, perquè molt criptó crèdits que un tingui, si no hi ha res per endur-te a l'estomac, farà que per molt preciosa que sigui l'escena, estarà millor en el teu estómac per saciar la teva gana i les necessitats fisiològiques.
Un cop en acabar de cruspir-me l'ocell estrany el sistema va dir:
-Capacitat de veure a la nit adquirida, nom predefinit per el sistema "visió nocturna" procedint a extreure els enzims tòxics del sistema, deixant només els beneficiosos, energia mana requerida 2% de l'amfitrió. En cas de voler evitar la purga dels elements tòxics del sistema, es requereix a l'amfitrió que ho indiqui-
Com és lògic en aquell moment vaig optar a deixar que el sistema fes el que volgués amb el meu cos, perquè segons ell era bo per mi, encara que, jo estava espantat per tot el que em sorgia. Ara també tenia visió nocturna;de manera natural!!
Cada cop era menys Macabeu o humà. Tenia un sistema que m'ajudava, i ara també tenia visió nocturna. Vaig aprofitar per fer una pregunta al sistema, que ja em podia haver imaginat la resposta:
-Sistema si deixes els elements tòxics que passaria-
- Sistema: - La mort en 2 moments amb l'adquisició de la visió nocturna durant els 2 moments
Vaig quedar esglaiat... ja mu podia imaginar... si no tingues el sistema, i hagués fet el mateix hauria acabat mort, encara que amb visió nocturna, que no ho hagués aprés que ho tenia , perquè una cosa era bàsica, era de dia… i només hauria menjat un ocell per fer passar la gana.
En fi, vaig continuar caminant seguint el riu, de la mateixa manera que havia fet fins llavors.
Vaig passar diverses nits o dies, buscant la civilització, i aquell riu sense nom cada vegada era més ample, en alguns llocs més estrets, però sense poder travessar com havia fet en aquell punt dies abans, però en definitiva sense rastre, ni de civilització, ni dels meus perseguidors.
Al final, al cap de dues nits més caminant, sempre a marxes forçades i caçant recol·lectant i pescant amb una caña elaborada de manera artesanal , menjar per poder tirar endavant , sense que em tornes a passar quelcom estrany des de que vaig caçar aquell ocell tan estrany.
A la fi , en la meva fugida cap endavant, vaig trobar un tronc foradat, flotant en una llacuna que s'havia format en el riu. Se'm va ocórrer que si amb una mica de feina el foradades i agafes un parell de troncs i els lligues, i amb un altre tronc el fes servir de rem podria fer una canoa, rudimentària ,podria anar millor perquè no tindria que camina, i trobar la civilització més ràpid , a la vegada que posava un pam mes lluny als meus "perseguidors".
Tal dit, tal fet, o tal pensament pensat, tal fet , la qüestió és que un cop se'm passava per el cap alguna cosa vaig a fer-la.
Després de migdia de feina extenuant, entre la construcció, les modificacions amb el ganivet i trobar el material necessari per executar aquell projecte tecnològic de l'edat de pedra vaig començar a construir el meu caiac per els ràpids d'aquell riu amb lianes que vaig trobar al bosc,, ja tenia un bot rudimentari per anar riu avall!
Mica en mica vaig entrar al riu emputxant el meu caiac rudimentari, entrant a poc a poc, al riu, en un petit còdol de sorra, que era perfecte perquè un aficionat com jo a les travesses de riu, entres en aquell riu tan ample, a la fi quan l'aigua em va començar arribar a la cintura, vaig fer un salt, i vaig caure al riu, del tot moll. En definitiva, no era gaire àgil!
A més , vaig estar a punt de perdre el caiac ,que m'havia construït. En la fi, a la primera no va poder ser, va ser a la 4ª o 5nª vegada que vaig poder pujar, llavors, vaig agafar els rems rudimentaris que m'havia fet i vaig començar a remar riu avall.
I a poc a poc la meva velocitat de viatge es va incrementar. Ni d'aquesta manera començava a veure els estels de civilització. Només, el riu, una gran vegetació i que cada cop el riu era més ample, i la vegetació més espessa, però ni rastre de civilització.
D'aquesta manera vaig estar un mes o mes i mitg, segons vaig calcular, durant el dia navegant per aquell riu, sense trobar cap civilització, quan es comença-va a fer fosc, buscava on passar la nit i amarant i amagant el meu bot, que per haver-lo fet a correcuita m'era tan útil i resistent que em sorprenia de les meves habilitats de manetes. I abans de tornar a salpar buscava que esmorzar.
A la fi!! Civilització!! …
Vaig pensar al cap de més de un mes de navegació, vaig trobar un port artificial en aquell riu , fet de pedra En definitiva un port artificial, encara que només hi hagués un port, i més enllà del port només hi havia vegetació espesa , volia dir que la civilització no estava molt lluny, Vaig atracar en el port , amb unes lianas vaig amarrar el meu caiac, aleshores vaig tocar terra ferma un cop al port , vaig començar a buscar traces de persones o éssers civilitzats tecnologia de com-han i altres senyals de estar en un lloc civilitzat, però estava desert . no es veia ni una ànima , es notava que feia temps que no es feia servir, per el estat d'abandonament que estava aquell port artificial. en definitiva, despres de un més havia trobat vestigis de la civilització , i per molt abandonat que em sembles aquell port , estava content. en fi , vaig començar a seguir el petit camí que hi havia en la vegetació encara que sortia del port , esperant trobar més que aquell port on havia amarrat el meu bot.
En endinsar-me pel camí, de mica en mica, vaig veure examinant els edificis i buscant pistes sobre el que va poder passar per què no haver-hi ningú i molt de silenci, el port ja em va semblar desfasat, tecnològicament parlant, amb Eurípides. Un port construït de pedra, una Antiguitat prehistòrica, que jo sabes estaven fets de mirtil blau. Molta alta tecnologia, com robots portadors de vaixells, que feien totes les feines del port, fos al mar o en els rius, segons el que havia llegit a la biblioteca, però no, aquí tecnologia de l'edat desconeguda. Vaig començar a veure cases de pedra i ciment, mentre m'acostava vaig veure un cartell derruït a terra, fet de fusta que a penes es veia.
Posava un nom que em va sorprendre! un nom prohibit! un nom que no es podia dir! la història el volia oblidar! només dir-lo eres enviat a la presó o et mataven alli mateix depenent de les circumstancies si es pronunciava en una conversa o es volia descobrir el significat mateix, o simplement el coneixement estava prohibit.Saber aquell nom era un perill per tu mateix, i per el que vaig observar per la societat també,! però amb el meu estatus de macabeu sàvia, perquè m'havien interrogat sobre aquest nom … Que vaig aprendre en els meus interrogatoris, en separar-me dels meus pares, ja que els investigadors van preguntar-lo fins a l'avorriment. Abans no el coneixia, però ara si, i havia descobert el nom de el cartell era aquell nom prohibit era tal com
:Benvinguts A Maquiavelia.