M'he trobat de sobte a la gran ciutat de la qual es parlava en històries de mites i llegendes del passat. La gran ciutat perduda de l'univers en què ens trobàvem: Maquiavelia!
La ciutat perduda, la que els Macabeus de la qual hem escoltat històries fantàstiques. L'últim gran front.
L'última ciutat que va resistir les bombes de la coalició, abans de desaparèixer del mapa de l'univers. Que va succeir en la gran guerra. Que, en les nostres històries en parlaven. En aquell moment de la meva vida si eren certes o simplement ens ho transmetíem entre nosaltres per dir-nos que, en altre temps, el poble Macabeu va ser un gran poble, amb la tecnologia més avançada de la galàxia i que no hi havia cap altre poble humà que ens superés en nivell cerebral! I en recerca d'investigació. Fins i tot els rumors deien que les nostres naus espacials no funcionaven amb l'energia que funcionaven les altres i que eren més ràpides i poderoses que les de la resta de la galàxia.
Però havíem acabat d'aquella manera per culpa de què eren massa tolerants amb les sectes. Que hi havia en les contrades governades per als Macabeus. Sobretot la més perjudicial de totes vas ser la dels creients de la secta del Pont D'or, actualment extinta, ens van trair en la guerra per culpa del fet banal que als nostres soldats els hi posaven sang sintètica en cas de necessitar una transfusió de sang. Ja que, en "el Llibre de Wardolf"; en el qual creien.
Deia en el seu llibre sagrat. Que, les úniques transfusions que havien de ser permeses. Havien de ser de les persones que amb voluntat de donar, donaven la seva sang per ajudar als altres.
En cas que la sang no provingués de fonts orgàniques, acceptades o de donants que ho fien altruistament. Baixaria Erox, per matar de la forma més cruenta, al que s'hauria fet la transfusió, el que la rebia i tot aquell que tingués coneixement de què és fària la transfusió i no havia fet res per impedir-ho.
Per això, Erox, el profeta del Pont, permetria agafar qualsevol fusell, bomba o canó de partícules per matar els que practiquessin tal barbaritat, inclosos aquells que acceptaven directament aquell tipus de transfusió sintètica i els que els trans-fusionaven indirectament, encara que estiguessin inconscients. També se'ls havia de prendre la vida, ja que volia dir que la Gran Au-79 del Pont els havia abandonat i no podrien travessar el gran pont. Fent de barrera als veritables creients. El seu camí, pels creients i malalts d'aquest tipus de transfusions devia que ser la mort violenta a través d'un canó de partícules.
Sobretot si no hi havia una altra opció millor per aconseguir una mort violenta per al pacient. Així, deixarien pas als creients per travessar el Gran Pont d'Or i anar al paradís. Ja que, amb la mort violenta, els pacients obtindrien l'abraçada d'Óros el del temps i l'espai. Que els ajudaria a es reencarnar-se en un altre lloc i temps, que els evitaria la baixada de Erox en la seva segona vida.
I obtindrien una vida millor que la que havien tingut. A més, els creients que ajudessin d'Óros a fer la mort del que havia rebut la sang impura. Guanyarien una millor parcel·la al paradís per tota l'eternitat.
El que era cert és que durant els primers segles d'experimentació en la sang sintètica, pel sol fet de salvar les vides sense necessitat de donacions periòdiques de sang, hi va haver grans xifres de morts i mutacions salvatges d'aquells que rebien una transfusió sintètica que no era regulada per als organismes pertinents. En què l'eutanàsia per aquells pacients, en definitiva era un confort tant per al que havia rebut el tractament fallit, com per la família que la rebia.
Creure en això era perdre segles d'avenços tecnològics, tant en la foscor com en la llum de la societat. Inicialment, érem governats pels jueus, però després de la derrota dels Selèucides i més tard amb el poble Macabeu, aquest es va amagar des de la mort d'Antígon. Vam tornar a ressorgir en un extrem de la nostra galàxia, la Via Làctia. On els Macabeus es van establir durant mil·lennis sense interferència d'altres éssers humans, ni religions ni sectes. Els Macabeus van avançar en el pensament humà quan van arribar a la conclusió que tots els déus i sectes creades pels humans només eren una manera de controlar les masses desinformades amb por o esperança. Van arribar a la conclusió que una religió simplement era una secta destructiva per a la societat, creada fa segles o mil·lennis. Per això, la predicció de religions o sectes de qualsevol índole estava prohibida, ja que era una eina de control de la població i els feia perdre la llibertat. Amb una bona ètica, respecte per les persones i sentit comú, no es necessitava cap religió. A part de les guerres per recursos al llarg de la història de la humanitat, les guerres religioses eren encara més abundants. Per això, un poble avançat com els Macabeus faria servir sempre sang inorgànica sintètica. No obstant això, la tecnologia per crear aquesta sang es va perdre amb la derrota en la guerra fa més de cent anys, igual que la transferència genètica de millora a la llavor masculina. En teoria, cada generació de millora feia que els Macabeus fossin més forts, intel·ligents i altament capaços d'acceptar tecnologia híbrida i microcel·lular avançada. Però especulaven que la generació 45, que es diu que va combatre a la guerra i va acabar amb la secta perversa del Pont d'Or, era l'última a poder completar aquest procés.
Tot perdent, es necessitaven més generacions per arribar a controlar els microbots al 100%. Del que en va quedar d'aquella guerra van ser coses mínimes, com el millora-dór generacional de la llavor, que es considerava il·legal, ja que era una de les altres coses que van influir en la societat. Va ser de la religió o secta del Pont d'Or, pel fet que la secta considerava que, encara que les escriptures no en fessin gaire referència a la millora genètica (només hi havia una sola frase que deia que les millores genètiques, si no eren per millorar només els grans creients, les concubines reials i els líders que els portarien més enllà del primer Pont de Plata), serien immorals. Per això, els creients haurien de ser purs. Només es permetrien cirurgies estètiques en la vida que Au-79 els permetia.
Una de les coses que faria evolucionar Eurípides i altres sectors de la galàxia més enllà del que hom s'esperaria del sistema de transmissió de coneixements cerebrals a través d'enllaços físics, que millorarien de mica en mica amb el pas dels anys. Amb aquest dispositiu, només amb l'accés al programa específic del govern, depenent del nivell qualificació que tinguessin els pares del ciutadà que feia que hom tingués. Aconseguia allò del més insòlit per aquella societat tecnològicament avançada arribava en el punt que un nadó podria saber conèixer com fabricar una nau espacial! Encara que no tingués les capacitats motores per dur-la a termini.
Clar que, segons la qualificació que un tenia, podia accedir a diversos tipus d'informació. No totes les famílies podien fer que un nadó aprengués tots els coneixements que disposava Eurípides. Hauria sigut una societat de petits monstres, incontrolable. Segurament per això existia el sistema de qualificació, i el sistema de punts, que encara que servia d'alternativa a moneda, més aviat cap ciutadà se'n desprenia de més de 30 al llarg de la seva vida, ja que com més punts més accés a millora de qualitat de vida i més informació vital pel govern.
Segurament per aquest motiu, algunes famílies, com la meva, de manera il·legal, van experimentar amb un dispositiu perdut dels Macabeus de millora de la llavor. Només perquè era una herència dels temps de la guerra respecte que era: un botí de guerra dels meus avantpassats.
En guanyar la guerra, se sabia que els soldats que van participar en aquella van saquejar la poca tecnologia que van deixar els macabeus disponibles sense protecció. I que no van destruir voluntàriament, o van tenir temps de destruir-la. Ja que perquè per a ells era considerada antiga o de poc valor. Per això, a part d'aquestes dues tecnologies conegudes que s'apliquen en els mons de la galàxia, governada per Eurípides i els seus aliats, moltes altres havien desaparegut en els annals de la història, per molt avançades que fossin a la seva època. Actualment, els macabeus que quedaven no érem, segurament pas de les famílies originals, ni descendents de Judes Macabeu, segurament eren com jo, de famílies que feien servir la tecnologia recuperada en botins de guerra en els seus, encara que el Govern d'Eurípides no ho explicava. Com també a causa d'això la persecució i el rebuig cap als Macabeus, sabia reduït bastant, encara que no creia que desapareixeria mai, perquè la humanitat, necessita tenir algú a qui odiar, en temps antics, era l'Immigrant, el que estima diferent de les normes de la societat. I ara m'havia tocat als hereus dels soldats vencedors.
En la qual es van saltar una mica la llei per fer nous Macabeus! Ja que tot l'anterior estava solucionat fa segles, com hi havia llibertat de moviment per les persones que estaven Qualificades, excepte els macabeus, i la galàxia era molt gran, aquestes intoleràncies eren simplement, esborrables per als activistes a través de coneixements implantats a les escoles. Mostrant l'odi des de cada perspectiva en l'etapa escolar, i clar a l'haver sentit l'experiència programada en els caps de cada un, simplement la societat era més tolerant en els casos que havien sorgit fa segles, però es necessitava un cap de turc. Ja que a l'hora de governar, si no hi ha algun culpable per desviar la mirada quan alguna cosa no va bé, s'obtenen les protestes de la ciutadania i els Macabeus teníem el paper idoni per aconseguir aquell objectiu, fàcil i de fabricació per les masses. Pel fet que tenen de tenir un nivell superior a mi, per què s'han saltat la llei! Un argument fàcil de fer arribar, que tothom entenia!
Segurament, per no dir que un gran percentatge que recorria aquella tècnica. Era de gent que volia que els seus fills tinguessin alguna millora genètica i la passessin als seus nets, ja que el gen Macabeu de la millora genètica que detectaven les anàlisis, només les detectaven en una primera generació. Ja que, en generacions següents el gen es diluïa en la barreja de sang i es feia gairebé impossible detectar-la a menys que fessin una anàlisi d'expectoració de masses, amb l'energia de tot un sistema solar per individu per detectar els gens, però quin govern faria tal cosa per una sola persona, en canvi, la primera generació amb una mica de sang es podia veure ràpidament per un químic que quedava i era fàcil de detectar per als laboratoris governamentals.
Els meus parents més pròxims, juntament amb la resta de familiars una mica més llunyans, pel que em van explicar, com que no es podia accedir a coneixements superiors, van voler que jo, en cas de poder accedir al coneixement a través de la implementació, pogués adquirir-ne de superiors. Perquè com més temps un està connectat en una escola, més coneixements adquireix, i a l'hora de fer l'examen de qualificació per obtenir el rang a l'edat corresponent, si la ment ha obtingut més coneixements amb la transferència de dades, pujaria un nivell.
Volen dir que, encara que els meus pares tinguessin un rang mitjà i volguessin que els seus fills estiguessin més temps connectats a l'aprenentatge automàtic, tot depenia de la biologia; o sia, modificant il·legalment la llavor, era possible que amb menys temps. L'hereu de la família pogués adquirir més coneixements en el mateix temps que estava connectat al sistema escolar.
Ja que la màquina escolar d'aprenentatge era automàtica, si detectava que el cervell havia adquirit els coneixements, sense perill per a l'hoste, començava a infusionar nous coneixements fins que no en tingués cap per impartir, cosa gairebé impossible. Ja que amb trilions de coneixements de tota la galàxia implementats al cervell d'una estaria tota la vida a la màquina i no arribaria a una centèsima part del coneixement que existia. Si l'engany tenia èxit, tota la família pujava de rang, amb allò que representava, ja que volia dir que la família tenia una capacitat biològica superior, si pujaven de rang, podien ajudar millor al govern d'Eurípides i millorar les bones condicions que ja tenien, amb accés a millors barris i models de naus i cervo-esquelets que havien vist, però no havien pogut fer servir, perquè en temps escolar no van aprendre a fer el manteniment apropiat, ni a conduir-los. Però, si pujaven de nivell, el govern els facilitaria una nova infusió de dades perquè estiguessin acord al nivell que havien acabat d'obtenir. Normal que ho fessin, qui no vol una casa o un cotxe millor, i en cas de conflicte un cervo-esquelet que a part d'anar a la compra et defensava millor que els d'una categoria inferior.
Els altres Macabeus serien ignorats, però el Macabeu de la família seria estimat, ja que gràcies a ell la família i futures generacions millorarien la qualificació de la família. O això és el que pensaven, el motiu pel qual fos il·legal aquesta modificació. La família no entenia en aquell moment.
Els Macabeus són escassos a Eurípides; els robots impersonals. Només els que estan diverses generacions servint a altres voluntàriament i treballant a favor de la nostra bonica nació poden pujar de qualificació. La resposta era simple: treball voluntari per a qualificats més alts. O era o esperar unes quantes generacions aconseguint valors positius dels qualificats superiors en diverses generacions, o fer trampa… I que no ens enganxessin. Si t'enganxaven com a macabeu, l'únic que podies estar segur és que, si tenies descendència, per algun cas que l'administració ho permetés. L'únic motiu aconseguir grans resultats per la comunitat o pels governats de l'estrat superior (cosa estranya), teníem la sort (o desgràcia) que els fills dels macabeus tenien l'avantatge que naixien sense el gen macabeu, si no s'aplicava la tecnologia genètica de llavors. Aleshores, el fill naixeria amb totes les habilitats i coneixements apresos anteriorment per part del macabeu de la família, amb un risc de mortalitat del 50% al primer any si no es posaven en una càmera de criogènia estàndard, fàcil de tenir per qualsevol, el primer any.
Potser ells baixarien de qualificació per part del govern, però l'ajudarien al govern més que no pas fer-ho de la manera normal! Quan tingués fills, ja que no serien l'escòria de Macabeu, i Eurípides seria una força que els seus enemics no podrien enderrocar. Per això era estimat a la família, malgrat ser un Macabeu.
Primer, si el seu pla funcionava, la família pujaria de rang, amb els avantatges que comportava, i a més, sense treballar. Segurament per això sempre els veia feliços, sempre que visitava els meus avis o qualsevol altre membre de la família. Ho sabia per l'experiment familiar, ja que els que no estaven al corrent, com la família materna, més aviat em volien fora i lluny de casa seva, cosa que mai vaig entendre. Fins que el pastís es va destapar…
L'altre motiu era que, en cas de descobrir-ho, simplement el meu pare li farien la vasectomia. Però a mi, en ser un sistema genètic dels Macabeus, no sabien com fer-la. Per molt física que es fes, la genètica modificada, al cap d'uns dies, feia que es regeneressin les cèl·lules o els lligaments tallats, fessin el que fessin.
Els meus parents es jugaven que, depenent del rang que tinguessin en aquell moment, si es baixaven, esborrarien tota la informació, incloent-hi els amics que tinguessin d'aquella qualificació a la ment. Hi havia la possibilitat de quedar-se uns anys en estat criogènic vegetatiu fins a assolir els coneixements que haurien de tenir. Alguna dècada o dos no hi havia problema que estigués en estat vegetatiu; encara que, per atzar, pogués recordar les seves amistats o parella, no hi hauria problema. Perquè qui, amb deu anys o vint de diferència, no canvia els hàbits o algunes amistats o parelles, sobretot si no la veus amb molt de temps?
En fi, era moment de començar a explorar aquelles ruïnes, a veure si hi havia alguna manera de tornar a la civilització amb la poca tecnologia que no hagués estat víctima de pillatge arran de la guerra, ja que familiars meus van aconseguir la tecnologia de modificació genètica. Alguna cosa em podria trobar en aquelles últimes ruïnes inexplorades. Encara que fos l'última ciutat en peu encara es veia algun edifici alt cobert de vegetació. Semblava simplement abandonat, però devia ser normal, perquè en les últimes etapes de la guerra, segons alguna conversa que vaig tenir amb la Mira, ja que estudiava història, em va comentar que es van començar a fer servir armes biològiques dirigides a certes mutacions genètiques, considerades en una altra època un crim contra la humanitat.
Però si no feien servir aquell mètode, simplement els Macabeus, molt més honorables i experts en l'Art de la Guerra, els guanyarien i van optar per deixar a una banda els drets humans. No contaven que, en l'última ciutat, els últims Macabeus de la ciutat van deixar un sistema de defensa automàtic per protegir els seus secrets, que no sabien el que durarien; creien que, com a mínim, cent vint-i-cinc anys abans que algú pogués entrar.
Com passa amb el pas del temps, els Governats van decidir esperar per entrar, però, un cop va ser l'hora d'entrar a la ciutat, un cop passat el temps, simplement no ho van fer perquè, primer, era època de les grans purgues de Macabeus sobrevinents. Quin governat d'aquella època admetria que, si els seus avantpassats haguessin respectat les regles de la guerra, haguessin perdut? A més, també tenien por d'alguna cosa que els Macabeus tenien i que no es podia explicar fent servir la tecnologia. Eren els pocs Macabeus fantasma que van sorgir durant la guerra, en què semblaven normals i es veien a les línies de foc del front, enmig de les trinxeres, i de cop començaven a volar i destruïen un gran cuirassat aeri amb els seus punys. En això hi havia pocs testimonis, però amb la Mira i en Jonàs vam arribar a la conclusió que devia ser la reacció dels veterans en el seu estrès posttraumàtic o alguna al·lucinació d'algun armament desconegut que feia veure coses que no eren.
Les ruïnes que m'acabava de trobar a part de la vegetació que la que estava envoltada de la mateixa vegetació. Resultava feia molt de temps que s'havia perdut l'interès per elles. Segurament trobaria algun mètode, per tornar a explicar a en Jonàs el que havia passat amb la Mira... i jo buscar un millor futur per mi en un altre sistema en què no fos menyspreat per la meva condició.
Em vaig començar a acostar als edificis, en el fons els únics que es veien destrossats, eren els que estaven més a l'exterior. Ja que haurien de ser els que més devien patir durant la guerra, com els intents posteriors d'entrada a la ciutat per forces hostils a ella, com podia ser el Govern d'Eurípides o pirates que en coneixien la ubicació, però després de tant de temps continues funcionant el sistema d'autodefensa. Simplement, estaven sense munició.
Com que no hi havia personal el manteniment estava desaparegut. Els mòduls d'energia que necessiten simplement, s'havien esgotat pel pas del temps. El temps és l'únic, que fa que les coses es transformin en pols. La llei de conservació de l'energia, per molt resistent i que conserves l'energia, al cap dels mil·lennis fins i tot l'energia de les estrelles acaba desapareixent amb el temps. Si l'energia de les estrelles desapareixia amb el pas del temps, perquè havia d'aguantar un mòdul d'energia per molt bé que estigués fabricat. Sobretot quan havia de mantenir operatiu un sistema de defensa d'alta tecnologia amb el desgast de kilovolts per hora per mantenir-lo operatiu.
En això tenia sort podia explorar una ciutat amb alta tecnologia, sense que em passes res. Com a mínim tindria un sostre aquella nit, ja que les últimes nits havia dormit al bosc.
Vaig començar a explorar, però tots els cartells estaven en un idioma que no sabia, i no ho entenia, aleshores vaig decidir preguntar al sistema, per què em trobava en una situació un pèl estranya.
—Sistema, com és que puc entendre, el cartell de la ciutat gairebé com si fos la meva llengua, però aquests escrits dels edificis, no els entenc i em sembla que és similar a l'escrit del cartell que acabem de trobar:
[Dring, en resposta a l'usuari és normal que no pugui llegir el d'aquesta ciutat, per què estem operant amb el sistema bàsic, ja que no estem connectats a la xarxa i no s'ha pogut instal·lar un sistema de traducció universal, només el traductor bàsic limitat està en funcionament, l'estrany és que l'usuari no entengués en simple nom d'una ciutat i s'hagués d'activar el sistema bàsic].
Em vaig quedar espaterrat amb la resposta. Aleshores. Vaig preguntar.
--sistema i com puc, llegir el que posa?— vaig preguntar.
[Dring, fàcil trobi un llibre i amb el programa bàsic de traducció aprendrà l'idioma i les habilitats que tingui el llibre les aprendrà l'hoste a través de les connexions neurals que s'estan creant cada mil·lèsima de segon, entre el sistema i el cervell].
Un llibre!, un llibre!! Clar com podia trobar un llibre en aquella ciutat, per poder saber direccions, com podia trobar un sistema tan antiquat, que avui en dia estava quasi desaparegut, i només estaven disponibles per col·leccionistes o fans de la història, que generalment servia, més per decorar el mòdul residencial dels ciutadans d'Eurípides.
Al final, Vaig triar començar a deambular, per aquella ciutat deserta, buscar un llibre, clar, que sí!!
Quin benefici tenia tindre un sistema, si depenia d'una xarxa d'internet, o necessitava llibres quasi extints en l'era de la informació per poder aprendre un idioma.
A més a més, com és que els Macabeus no escrivien en l'idioma comú de la galàxia des de fa segles?
Potser el tema era que van viure aïllats de la resta de la galàxia alguns mil·lennis, i encara que sabessin l'idioma comú de la galàxia, no el feien servir?
En aquell moment, per mi, em semblava inconcebible, ho vaig descobrir més tard per què feien servir el seu idioma. En aquells moments estava desorientat, sense saber, a on anar.
Al final, per no donar-me per vençut, vaig decidir que l'atzar, guies el meu camí, en el fons, en aquell moment tots els camins eren iguals, vaig decidir continuar caminant, a veure on em portaria aquell destí inesperat que se m'havia tornat la meva vida.
Vaig arribar a un entrecreuament de camins, que el mateix encreuament era immens! Amb edificis alts, molt més grans que els grans gratacels de la ciutat més gran d'Eurípides.
Aleshores vaig veure que en un racó, d'aquella mastodòntica imatge, hi havia una casa, petita de dos pisos. Era gairebé imperceptible a la vista! Per dues raons molt normals en aquell moment que la vaig observar. Una que la casa estava envoltada de vegetació, com gairebé la major part de la ciutat, aquella tenia una qualitat que ajudava encara més a fer-la passar desapercebuda en aquella gran ciutat, negligida pel pas dels anys.
Era una casa, verda, que es veia on es veia l'entrada en una escalinata de color marró que portava a un balcó petit amb una petita porta de color blanc, amb la típica finestra al mig de la pròpia, amb les cortinetes de punt.
Vaig començar a acostar-me a ella, ja que en el fons no tenia rumb i si havia de trobar algun lloc per anar a dormir a redós. No seria més fàcil, entra en una casa verda de dos pisos! Que en un gratacel immens, encara que abandonat, segur que difícil d'entrar, segurament perillós, per si quedes alguna cosa funciona'n (Encara que improbable.) em podria fer aquella exploració sobtada més difícil del que era!
Vaig optar per acostar-me a aquella casa, al final, per algun lloc havia de començar. Vaig començar pujant aquelles escales primer ràpidament, però en escoltar un clec, com si estiguessin podrides pel pas del temps, em va sorprendre molt, i vaig canviar una mica d'idea, d'anar més de pressa. Iria més a poc a poc.com també que les escales fossin de fusta, i no fossin d'algun aliatge de metall vidriat, O qualsevol altre.
En arribar al balcó, vaig veure que l'únic que era de fusta era l'escala que em portava al balcó. Sí que era d'un aliatge d'un metall que no havia vist mai, o en aquell moment no reconeixia. Em vaig acostar a la porta blanca. Em vaig fixar que aquella porta, no era de gran tecnologia, ni de seguretat, ni res de res.
Simplement, una porta d'entrada amb un pom, normal, sense sistemes d'obertura codificada, simplement semblava una porta sense seguretat normal i corrent, com si fos la porta d'una caseta de jardí!!
Aleshores vaig provar de girar la maneta, de la porta, per provar si hi havia sort i podia entrar a explorar aquella casa verda que trencava el contrast de tot el paisatge circumdant, cosa curiosa, de fet.
Vaig tenir sort, la porta, es va obrir cap a dins al primer moment, sense cap soroll, ni grinyol a l'hora d'obrir la porta. Un fet curiós, a pesar dels anys que estava allò en desús.
En entrar hi havia un passadís un fosc, net, sense cap tela-aranya, ni símptomes d'abandonament, cosa que cada cop em semblava més estrany. Vaig veure al fons una estanteria plena de coses, varies. Estava a punt de girar cua i anar a un altre lloc, però amb un encís, o una sort desconeguda, vaig veure que sota l'estanteria, plena d'objectes variats. Vaig veure en separar-me una miqueta de la porta, en el qual van entrar rajos de sol, pel meu clatell, en un costat a penes perceptible per la vista de quelcom, hi havia allò que en aquell moment, més necessitava, i estimat lector ja deus saber que era. Un llibre!! Hi havia un Llibre!! Increïble!!
Vaig agafar un tros de fusta esberlada de les escales per poder treure el llibre d'aquell raconet tan petit que la meva mà no passava, i no hi havia manera de treure'l.
Equipat amb el trosset de fusta, esberlada, amb una mica de paciència vaig aconseguir el llibre.
Ara segur que el sistema no em tractaria més d'ignorant, a veure si era veritat que amb un sol llibre aprendria l'idioma i els coneixements d'ells. Inconscientment, me'n volia fotre de la incapacitat del sistema, per dur tasques simples com la de traductor automàtic, encara que fos l'idioma comú i no es necessités, qualsevol SIM de qualsevol terminal del planeta tenia un traductor universal automatitzat. I el sistema que m'havia pres en una primera copa, no? Estrany sobretot després de veure en carn pròpia el Desenvolupament del sistema, llocs i portes que no existien, maneres de sobreviure, i unes grans extres menors que en el transcurs per sobreviure, he anat provant.
Per un costat, me'n volia fotre, però per l'altre volia que fos un sistema que superes quelcom que existís per sortir d'aquella situació tan surrealista que m'havia trobat.
Amb el llibre a la mà, sense entendre el que deia el llibre, vaig decidir donar un vot de confiança al sistema a veure què passava, en el fons, tampoc m'havia costat gaire aconseguir el llibre. Tan sols en començar la recerca, la primera casa que entro trobo un llibre. Per això no si no funcionava no m'hagués enfadat, en comparació si haguera estat, dies en trobar l'ombra d'un sol llibre. No va ser el cas, per sort!
Vaig obrir-lo i el sistema en començar a passar pàgines, ràpid com aquell que fulleja sense llegir, com és normal en aquell instant. En acabar l'última pàgina. Sense entendre res de res, he pensat que això no serveix, faré l'últim intent.
Giraré el llibre per la portada i començaré de nou.— vaig pensar.
De cop podia llegir-ho. I el sistema no m'havia avisat.
Sistema?— vaig preguntar.
Si - va respondre el sistema
Com és que ara o puc llegir i abans no?-vaig dir
Per què la transferència de coneixements s'ha completat en llegir tot el llibre. Ara tens el coneixement prou gran per ser un parlant nadiu de l'idioma de Bois, A més encara que nosaltres, el sistema, desapareguéssim, la informació ha estat gravada en el còrtex cerebral. Amb un sistema no invasiu, impossible d'esborrar per les tècniques conegudes a la galàxia oix cinquanta-sis. Com a mínim fins a l'any deu mil nou-cents tres de la nova era d'Eurípides. Ja que és una societat precientífica, en comparació de l'estàndard nostre-
Érem en l'any 25 de la nova era …
Allò que sabria fer el que hi ha en els llibres també?— vaig continuar preguntant encuriosit.
Mira al teu voltant i ho entendràs-
En aquell moment vaig mirar al meu voltant, i en aquell moment sabia que eren aquells objectes de l'estanteria que abans de llegir el llibre no sabia, eren mòduls i sistemes per construir un robot. I sabia com fer-ho, perquè havia après llegint. Si es podia dir, que allò era llegir per què el títol del llibre que vaig trobar era:
Construeix el teu propi robot!!