Una novela de en Joan Puigbert Carreras!

Avui per fi he sortit de aquella feina regulada per el govern que em feia la vida impossible, després de veure com el senyor Remigton em feia fora del despatx , en el que feia uns 13 anys que hi era, donant el màxim possible perquè aquella empresa tires endavant. Jo Garlick de la casa dels Llops, indegudament ,me trobat al carrer, 

- Sort del lloguer que comparteixo amb uns companys em fan la vida una mica més interessant.

El primer en Jonàs, un Freak, però no un Freak normal un de diferent si fas una pregunta simple sobre si vol pasta o arròs a l'hora de anar a comprar et respon amb el títol d'una sèrie coreana si és que vol arròs, i si vol pasta comença a imitar pel·lícules italianes dels famosos Spaghetti Westerns com podria ser: Vaig, el mató i torno de Enzo .G .Castellari , però si parlàvem de carn, fos quina fos contestava sempre que si, sense parar-s'ho a pensar. Doncs simple, sempre per fer-nos la vida fàcil i poc saludable per la nostra salut, sempre menjàvem carn per no escoltar-lo fent bajanades, respostes estranyes i cares rares.

La segona la Mira que semblava normaleta d'ulls blaus, morena amb el cabell a la mida justa, pits exuberants que sense adonar-te'n acabaves mirant-los mentre parlaves amb ella, si no estaves atent a la conversa que tenies amb ella, com a mínim em, passava a mi, i en definitiva que entrava en els canons de bellesa establerts per la societat actual per definir una dona atractiva d'uns 18 anys de l'època.

A més a més feia poc que havia, aconseguit accedir a la universitat a estudiar el Doctorat en Ciència en arqueologia espacial., si només fos per això i els contactes futurs que faria,i que acabaria en un lloc important a la societat. Jo, Garlick, l'hagués trobat, atractiva i un bon partit, però el seu caràcter i forma de ser feien que qualsevol que parlés amb ella un parell de minuts, la descartes automàticament per tenir qualsevol cosa seriosa i temporal amb ella.

Ella era de tal manera ,que et trobaves que sense voler acabàvem dissertant sobre l'univers i les formes rodones que tenia la sang quan ella tenia la regla… mentre dissertaves d'això amb ella, agafava i es treia el tampó que portava sota les calces traient-se'l davant de tothom quedant-se només amb la camiseta i les calces avall, i tota feliç:

- t'ensenyaré la compresa o el tampó -, ple de sang la mostrava , aleshores et deia:

- veus com tinc raó.

Si ho hagués fet amb persones que coneixia i al pis estant ... Però, encara tindria una raó per a fer-ho, però ho feia en la mínima que podía sense raó de ser ni conversa, parlàvem de què compraríem per sopar aquell vespre i aleshores ho feia davant nostre, dissertant sobre si existeixen les ones gravitatòries o era un invent de les religions per confirmar l'existència del Carnaval per confirmar la teoria del Birben; fins i tot ens explicava que ho feia a la mateixa universitat, al carrer, o al centre comercial i ningú li deia res. Flipant !

I després estava jo un incomprès amb un nom estrany que la, Selecció de Genètica Espacial E aplicada als Macabeus Secció 33(S.G.E.E. M.S 33) de la societat m'havia posat.

Garlick de la casa dels Llops que dimonis significa Garlick , m'hagués agradat saber que pensaven quan em van posar aquest nom, però en el fons m'agradava i no me'l volia canviar pas, si no era estricament necessari....

Sense Ofici ni Benefici, amb atur, i un Macabeu, si un dels famosos exiliats,paries de la societat , que ara érem quatre gats, per culpa de la maleïda "purga" Macabelica, que havia sorgit feia un centenar d'anys quedant pocs supervivents, considerats paries de la societat.

 Si un maleït macabeu, no sé, ni que significava, per fora era igual que el demès, l'únic que em diferenciava era un codi de barres que m'identificava com a tal en la part posterior del coll, amb la prohibició de per vida de deixar-me el cabell llarg que em tapes el codi de barres, i només per això cada nen que naixia com a macabeu estava identificat marcat, separat, i aïllat de la societat, aproximadament durant els noranta-cinc anys següents de la purga, o això és el que m'havien explicat en les classes d'història del col·legi, per què feia vint-i-dos anys va sorgir el primer moviment "anti efectes" de la purga per gent que donava suport als macabeus, i l'havia eliminat una gran part dels efectes, actualment només, identificaven els nous macabeus que naixien, els marcaven, després el Govern proposava els pares si volien quedar-se el seu fill macabeu o separar-lo. Si optaven per quedar-se'l, tot el valor monetari, social o de la societat, es reduïa a inexistent, amb la impossibilitat d'accedir als hospitals, treballs públics o privats del sistema planetari Eurípides, la prohibició que ningú del sistema els pogués vendre res, només una capsa estàndard d'aliments al mes. A part del menyspreu de la societat per haver engendrat un macabeu...

En canvi si el donaven al Govern de Eurípides, no serien uns marginats socials i en la societat, conservarien els seus béns, els esterilitzarien els pares i mares, però viurien una vida sense problemes de marginacions degut a l'estatus.

I jo era un nen d'aquells, no el que va donar el govern tan sols néixer, vaig tenir la sort o la desgràcia que fins als 13 anys no van descobrir que els meus pares havien amagat el fet de ser un macabeu, però una inspecció sorpresa de ADN y ARM a l'escola hi ha on anava, va fer que es descobrís la meva condició de macabeu, llavors els meus pares després d'un any per la pressió de tenir un fill macabeu van haver de donar-me al govern...

Per la malaltia de la meva germana petita que es per el que van que acceptar les condicions del govern, amb plors i llàgrimes i molt d'amor de la meva família a qui no podria veure mai més jo vaig anar a parar al famós S.G.E.E M. 

Com era ja gran, vaig anar l'apartat de la biblioteca a treballar amb el senyor li Mengi, i després de 5 anys podria escollir si quedar-me o sortir a la societat com un macabeu, i marcat només per fer les feines considerades per macabeus,pluril's ,de baixa qualitat , fets per esclaus Macabeus com jo.

Vaig aguantar els 5 anys en la biblioteca treballant pel bibliotecari Li Mengí., als 20 el govern em va permetre viure a l'exterior si em pagava un pis jo, amb els ingressos del sou del S.G.E.E.M quant feia 5 anys que hi era em van donar a triar, lògicament tenia una molt bona relació amb en Li Mengí i vaig optar en quedar-me.

Fins que el senyor Li, el van canviar de secció,i degradar de posició, sense saber-ne el motiu, segurament per pressions internes... tenir un Macabeus com ajudant de biblioteca és malvist. Sobretot perquè a els macabeus no se'ls permet aprendre a llegir ni a escriure.

Aleshores el va substituir el senyor Remigton.

Llavors al cap de set dies de feina, em van fer fora.

 Sense cap explicació, com era un macabeu no podia ni reclamar per el meu lloc de feina per què la societat i les lleis feien que , els Macabeus no teniem drets.

I encara sort que ens deixaven treballar en la part més baixa de la societat, la educació per nosaltres ni somiar-la ,ni llegir, ni escriure estava permes .Tenia sort d'haver anat a l'escola,fins als 13 anys, per això treballava a la biblioteca , per que era un dels pocs macabeus amb estudis.

Segurament per ser un macabeu el senyor Remigton em va fer fora, per racisme, només els qualificats de segons quin nivell, podien ser ajudants de bibliotecari, els macabeus a treballar a les mines d'urani ,carbó ,diamants, serveis basics o qualsevol cosa que aportés riquesa als "humans qualificats " com a ciutadans; que és l'únic que estavem qualificats a fer ,com es normal sense els EPIS de protecció clar esta .

Tot només a canvi de la feina dels macabeus...

De les naus que creuaven el sistema d'Eurípides, no tan sols no teníem el dret a somiar a pujar a una nau espacial, per anar al sistema més proper, simplement, no podíem pujar a una nau espacial per canviar de sistema essent un macabeu si t'enxampaven eres macabeu mort.

Ja que llavors la societat d'Eurípides, la que manava, la que tenia fent servir els Macabeus en un sistema d'esclavatge social, fent que els Macabeus; fossin l'últim estrat de la societat. 

Fora del sistema d'Eurípides, segurament hi havia llibertat per als Macabeus.

Igualment, no era econòmic sortir d'Eurípides encara que compressis un passatge de contraban, a alguna nau espacial que ho permetés, fins i tot per als ciutadans normals del sistema era per multimilionaris, a més havien de tenir cert rang per poder agafar un "Bus" de sortida del sistema, ja que era l'únic que no pagava el govern d'Eurípides, i només es podia agafar en arribar a rang "Sisa apa beta omega zeta multiplicadora "per agafar el Bus que volia dir que eres o el president o una persona amb la influència presidencial o treballant per al mateix Govern en alguna feina que portes al funcionari governamental a un altre sistema.

-No sabia que havia de fer!-

La societat em rebutjava ,l'única feina que permetia la societat per molt honorable que fos era ser un esclau de la societat. I tenia prohibit reproduir-me. Encara que no entenia per què no practicaven la castració als macabeus, però als seus pares si! Era un sistema era injust. Però en el fons era afortunat a pesar de ser un macabeu. Sabia llegir i escriure. Sumar, restar, multiplicar i molt coneixement que m'alliberava una mica del sistema macabelic que persistia en la societat Eurípediana. Tenia amics I encara que no els pogués veure mai més una família que m'estimava...

Sobretot amb aquell parell de companys de pis estrafolaris que tenia… Eren dels pocs que m'acceptaven per al fet de ser un Macabeu. Però... En el fons era infeliç, a pesar de tenir els coneixements bàsics, no m'agafarien mai per una feina qualificada, hauria de treballar per la societat d'esclavatge del Govern d'Eurípides.

He vist que amb uns els anys que tinc; no podria mai ser ningú en el món del les persones, si continuava a Eurípides ,si no faig res per canviar la meva sort, encara que estigui envoltat de bons amics encara que estranys anomenats companys de pis…

-Aigh!-

I resulta que ara els meus companys de pis, després d'un dia dolent que preferia oblidar, em van dir que em volien animar, que vagi a prendre la meva primera copa al cap dels anys de formar part del S.G.E.E.M. un erudit com jo, quina gràcia. Sobretot perquè als Macabeus no se'ls permet beure res més que no sigui aigua.

"No iria pas bé…"

 Jo una que no havia begut mai,un erudit amant dels llibres ,des de que vaig entrar a formar a part d'aquella situació de passar de ser un ésser normal a pesar de ser un Macabeu , havia tingut sort d'haver entrat a treballar a una biblioteca dirigida per el Govern central i haver

anat l'escola perquè només per pujar de nivell a la societat i tenir una feina amb un bon sou,Ja et miraven malament, ser un Macabeu, tenia el estigma de la societat afegit.

-Tindre les mateixes oportunitats que els altres!! - Em deia per tirar endavant. 

A pesar que sabia que ara que ja no tenia accés a la feina a la biblioteca, l'únic que em quedava seria treballar a les mines si volia viure, i menjar, perquè no tenia ni permès de ser un simple vagabund, per què al primer indici del fet que un Macabeu era un vagabund, simplement anava parar al cementiri. No tenia ni el dret de ser pobres vagabunds, només teníem el dret de ser pobres esclaus sense dret a l'educació, ni a les medicines, ni als drets més bàsics del món laboral, treballar, per pagar l'assortiment bàsic d'aliments diaris i un lloc per viure. Sense cap més comoditat que un simple estudi de 35 ㎡, sense dret a posseir cap element electrònic que no fos una televisió amb un canal únic oficial de la televisió d'Eurípides.

En el fons tenia sort, al no conèixer cap altre Macabeu de la meva edat, i que trobes dues

persones que, se'ls en fotia de Compartir pis amb un Macabeu , vaig poder gaudir de més avantatges del món modern d'Eurípides, en definitiva vaig aprofitar un buit legal, per tenir una mica més de coses que un Macabeu tenia dret, per què aquelles coses no eren meves, eren d'ells. Per això i més crec que després de tants anys em mereixia una copa... A pesar de tot vaig decidir anar a prendre la primera copa.

 O així comentaven els meus companys de pis.Concretament la Mira , encara que resulti estrany em vaig deixar convèncer per una dona atractiva . deia que coneixia un local , que fa els ulls grossos independent ment de l'origen de la persona , que era un local clandestí , i molts etc per ferme acabar acceptant.

- Maleit sia les feromones …-

Encara que jo no havia begut mai de la vida, pel sol fet de ser un Macabeu, ja que el luxes com l'alcohol estaven prohibits, els luxes no els podíem provar. Només se'ns permetia guanyar un sou per pagar aliments , la casa ,la roba, i anar a botigues de queviures exclusius per Macabeus. 

Tot el que sortís de la "moda" per macabeus ho teníem prohibit. Per molt rics que fóssim no podíem tenir res en propietat.

 En el fons tenia sort de compartir pis ,amb no macabeus, que en el fons eren uns hippies, que segons deien lluitaven contra el sistema a l'acceptar-me com un més.

Al final, vaig optar a fer-los cas, i provar un costum prohibit. A els que eren com jo. Ja que el.prohibit sempre és més atractiu.

Així que avui iré a prendre la Primera Copa de la meva vida ; I no se si sera la ultima!!

Si en Garlick per fi sortirà del sistema del Control del govern d'Eurípides, em tornaré un freak o universitari estrany per mi Serè un Macabeu sempre, però a partir d'avui aquest Macabeu serà diferent., I tot començarà amb:

La Primera Copa!!

*