Una novel·la d'en Joan Puigbert Carreras!

Avui per fi he sortit d'aquella feina, regulada per al govern que em feia la vida impossible; després de veure com el senyor Remigton em feia fora del despatx. En què hi era des de fa uns tretze anys, sempre donant el màxim possible, perquè aquella empresa, tires endavant. Jo Garlick de la casa dels Llops, indegudament, m'he trobat al carrer. 

- Sort del lloguer que comparteixo, amb uns companys que em fan la vida una mica més interessant.

El primer en Jonàs, un Freak, però no un Freak normal, un de diferent, si fas una pregunta simple com sobre si vol pasta o arròs a l'hora d'anar a comprar. Et respon amb el títol d'una sèrie coreana, si és que vol arròs, si aleshores vol pasta, comença a imitar pel·lícules italianes, dels famosos Spaghetti Westerns com podria ser: Vaig, el mató i torno de Enzo .G. Castellari. Però si parlàvem de carn, fos quina fos! Contestava sempre que sí! Sense parar-s'ho a pensar! Doncs la solució va ser simple, per fer-nos la vida fàcil i poc saludable per la nostra salut, sempre menjàvem carn, sobretot per no escoltar-lo fent bajanades, respostes estranyes i cares rares.

La segona, la Mira, que semblava normaleta, bonica, d'uns ulls blaus intensament preciosos, moreneta, amb els cabells a la mida justa, uns pits exuberants, que sense adonar-te'n, acabaves mirant-los mentre parlaves amb ella. Si no estaves atent a la conversa que tenies amb ella la vista se t'acabava desviant. Com a mínim em passava a mi, en definitiva que entrava en els cànons de bellesa, establerts per la societat actual, per definir una dona atractiva, d'uns divuit anys de l'època.

A més a més, feia poc que havia aconseguit accedir a la universitat. Per estudiar un Doctorat en Ciència en arqueologia espacial. Si només fos per això, com també els contactes futurs que faria. Sabia que acabaria en un lloc important a la societat. Jo, en Garlick, l'hauria trobat, atractiva i un bon partit, com una parella a llarg termini, però el seu caràcter i forma de ser feien que qualsevol que parlés amb ella un parell de minuts, la descartes automàticament per tenir qualsevol cosa seriosa i temporal amb ella. Encara que m'atreia molt com quan parlàvem i rèiem junts com normalment fan les amistats o s'atreuen mútuament, per què mentir, crec que hi havia atracció mútua. Però allò que feia, em feia tirar enrere, de intentar qualsevol cosa, a part que jo era un Macabeu, que no podia aspirar a ella per la meva condició de Macabeu,

Ella era de tal manera, que et trobaves que, sense voler acabàvem dissertant sobre l'univers i les formes rodones que tenia la sang quan... de sobte si ella tenia la regla mentre dissertaves d'això sense esperar-t'ho, ella, agafava i es treia el tampó que portava sota les calces, traient-se'l davant de tothom que estigués allí en aquell moment, quedant-se només amb la camiseta i les calces avall, i tota feliç:

- T'ensenyaré la compresa o el tampó -, ple de sang te'l mostrava, aleshores et deia:

- veus com tinc raó.- et deia .

Si ho hagués fet amb persones que coneixia, al pis estant ... Però, encara tindria una raó per a fer-ho, però ho feia en la mínima, que podia sense raó de ser. Ni que la conversa tingues sentit per fer-ho, parlàvem de què compraríem per sopar aquell vespre... i aleshores ho feia davant nostre, de cop i volta sense que t'ho esperessis del no-res. Aleshores començava dissertant sobre si existien les ones gravitatòries o era un invent de les religions per confirmar l'existència del Carnaval, per confirmar la teoria del Birben. Algun cop ens va explicar que ho feia a la mateixa universitat, amb els qui tenia més confiança, al carrer, o al centre comercial i ningú li deia res. Flipant!

Després estava jo, un incomprès amb un nom estrany que la, Selecció de Genètica Espacial E aplicada als Macabeus Secció 33(S.G.E.E. M.S. 33) de la societat m'havia posat. El meu nom real havia estat esborrat dels registres, com també esborrat de la meva ment i de tothom qui em va conèixer algun moment abans dels tretze anys de la meua vida.

Garlick de la casa dels Llops, què dimonis significa Garlick, m'hagués agradat saber que pensaven quan em van posar aquest nom... En el fons m'agradava i no me'l volia canviar pas, si no era estrictament necessari… O l'administració volia canviar-me'l per processos administratius, però generalment, això no passava.

Sense Ofici ni Benefici, amb un atur aconseguit de manera injusta, essent un Macabeu, si un dels famosos exiliats, paries de la societat, que ara érem quatre gats, per culpa de la maleïda «purga» Macabelica, que havia sorgit feia més d'un centenar d'anys quedant pocs supervivents, considerats paries de la societat.

 Si un maleït macabeu, no sé, ni que significava, per fora era igual que els altres, l'únic que em diferenciava era un codi de barres que m'identificava com a tal en la part posterior del coll, amb la prohibició de per vida de deixar-me els cabells llargs que em tapes el codi de barres. Només per això cada nen que naixia com a macabeu estava identificat marcat, separat, i aïllat de la societat, aproximadament durant els noranta-cinc anys següents de la purga. Que va haver-hi després de la gran guerra . De la qual s'explica que va ser tan cruenta que unes de les principals religions d'Eurípides i del nostre Sistema estel·lar va fer desaparèixer. 

Això és el que m'havien explicat en les classes d'història del col·legi, mentre hi vaig poder assistir. La sort que vaig tenir és que feia vint-i-dos anys va sorgir el primer moviment «antis efectes» de la purga, per gent que donava suport als Macabeus, l'havia eliminat una gran part dels efectes, que van sorgir després de la guerra i les grans purgues.

Actualment només, identificaven els nous macabeus que naixien, els marcaven. Després el Govern proposava als pares, que sí que volien quedar-se amb el seu fill macabeu, o no. Si optaven per quedar-se'l, tot el valor monetari, social o de la societat, es reduïa a quasi inexistent. Amb la impossibilitat d'accedir als hospitals. A curar malalties, encara que es disposés del rang de qualificació per curar la malaltia que et passava. Si no tenies la qualificació necessària, simplement després hom havia de fer treballs voluntaris obligatoris fins a assolir la qualificació necessària.

Els treballs públics o privats del sistema planetari Eurípides. La prohibició que ningú del sistema els pogués vendre res, a canvi de punts per millorar la qualificació. Només una capsa estàndard d'aliments al mes hi podien accedir. A part del menyspreu de la societat per haver engendrat un macabeu...

En canvi, si el donaven el fill Macabeu al govern d'Eurípides. No serien uns marginats socials i contraris al que dictava el govern. I complien amb els dictàmens de la societat, conservarien els seus béns, esterilitzarien els pares i mares, però viurien una vida sense problemes de marginacions per culpa de l'estatus.

I jo era un nen d'aquells, no el que van donar el govern tan sols néixer! Vaig tenir la sort o la desgràcia que fins als tretze anys no van descobrir que els meus pares havien amagat el fet de ser un macabeu. Una inspecció sorpresa d'ADN o ARM a l'escola a on anava, va fer que es descobrís la meva condició de Macabeu, aleshores els meus pares després d'un any per la pressió de tenir un fill macabeu van haver de donar-me al govern.

Sobretot va ser la malaltia de la meva germana petita que és per al que van que acceptar les condicions del govern, amb plors i llàgrimes i molt d'amor de la meva família a qui no podria veure mai més jo vaig anar a parar al famós S.G.E.E. M. 

Com era ja gran, per anar als centres d'educació i treball dels macabeus. Que eren centres on els nens i nenes dels macabeus si estaven fins als dotze anys que els hi ensenyava un altre professor Macabeu a través de tradició oral com s'havien d'operar les màquines i com havien de treballar per satisfer les necessitats del govern. Després a partir dels dotze un estava assignat als barracons de treball especial per macabeus. A on hi havia un llit un lavabo comú, i una petita pica en 35 metres quadrats, on podies sortir a viure en un pis millor per al teu compte si aconseguies punts que et regales algun ciutadà preuat, per la teva bona tasca, però era molt estrany que passes això, per això en el fons em considerava un home. Amb sort fins aquell moment.

Al final vaig anar l'apartat de la biblioteca a treballar amb el senyor li Mengi, i després de cinc anys podria escollir si quedar-me o sortir a la societat com un macabeu, i marcat només per fer les feines considerades per macabeus, plori'ls, de baixa qualitat , fets per esclaus Macabeus com jo.

Vaig aguantar els cinc anys en la biblioteca treballant pel bibliotecari Li Mengí. Als vint anys el govern em va permetre viure a l'exterior si em pagava un pis jo, amb els ingressos del sou del S.G.E.E.M. quan feia cinc anys que hi era em van donar a triar, lògicament tenia una molt bona relació amb en Li Mengí i vaig optar en quedar-me.

Fins que el senyor. Li, el van canviar de secció, i degradar de posició, sense saber-ne el motiu, segurament per pressions internes... tenir un Macabeu com ajudant de biblioteca és malvist. Sobretot perquè als macabeus no se'ls permet aprendre a llegir ni a escriure.

Aleshores el va substituir el senyor Remigton.

Llavors al cap de set dies de feina, em van fer fora.

Sense cap explicació, com era un macabeu no podia ni reclamar per el meu lloc de feina per què la societat i les lleis feien que, els Macabeus no teníem drets.

I encara sort que ens deixaven treballar, en la part més baixa de la societat, l'educació per nosaltres ni somiar-la, ni llegir, ni escriure estava permès aprendre només el que s'ensenyava als centres d'educació i treball per Macabeus. Si tenies coneixement d'havans no s'esborrava, ja que el vas adquirir en un moment que el govern va invertir en tu. Sense que ho sàpigues, havies de tornar el favor en feines a poder ser relacionades per afavorir un millor Eurípides del futur per aquest motiu tenia sort d'haver anat a l'escola, fins als tretze anys, per això treballava a la biblioteca, per què era un dels pocs macabeus amb estudis.

Segurament per ser un macabeu, el senyor Remigton em va fer fora, per racisme! Discriminació, e intolerància!, per ser una mica diferent de tots els altres. Ja que els qualificats de segons quins nivells podien ser els ajudants de bibliotecari. Amb una paga de punts molt superior a altres feines voluntàries.

Els macabeus a treballar a les mines d'urani, carbó, diamants, serveis bàsics o qualsevol cosa que aportés riquesa als "humans qualificats "com a ciutadans; que és l'únic que estàvem qualificats a fer, com és normal sense els EPIS de protecció clar està.

La resta d'humans "qualificats" vacances si no podien o no volien treballar el govern d'Eurípides els hi pagava per quedar-se a casa. Medicaments aliments, vehicles d'esbarjo, serveis de neteja automatitzats, com a majordoms. Inclús depenent del nivell de qualificació. Incloses totes les prostitutes que volguessin si és que les necessitaven que lògicament eren dones, com també homes Macabeu com en alguns casos depenent del rang de ciutadà fins i tot la cosa més inimaginable que et passes pel cap, es podia fer...

Tot només a canvi de la feina dels macabeus...

De les naus que creuaven el sistema d'Eurípides, no tan sols no teníem el dret a somiar a pujar a una nau espacial, per anar al sistema més proper, simplement, no podíem pujar a una nau espacial per canviar de sistema essent un macabeu si t'enxampaven eres macabeu mort.

Ja que llavors la societat d'Eurípides, la que manava, la que tenia fent servir els Macabeus en un sistema d'esclavatge social, fent que els Macabeus; fossin l'últim estrat de la societat. 

Fora del sistema d'Eurípides, segurament hi havia més llibertat per als Macabeus. Igualment, no era econòmic sortir d'Eurípides. Encara que compressis un passatge de contraban, a alguna nau espacial que ho permetés. Fins i tot per als ciutadans normals del sistema! Era per multimilionaris, a més havien de tenir cert rang per poder agafar un "Bus" de sortida del sistema, ja que era l'únic que no pagava el govern d'Eurípides, i només es podia agafar en arribar a rang "Sisa apa beta, omega zeta multiplicadora "per agafar el Bus que volia dir que eres o el president o una persona amb la influència presidencial o treballant per al mateix Govern en alguna feina que portes al funcionari governamental a un altre sistema.

—No sabia què havia de fer!-

La societat em rebutjava, l'única feina que permetia la societat per molt honorable que fos era ser un esclau de la societat. I tenia prohibit reproduir-me. Encara que no entenia per què no practicaven la castració als macabeus, però als seus pares sí! Era un sistema era injust. Però en el fons era afortunat a pesar de ser un macabeu. Sabia llegir i escriure. Sumar, restar, multiplicar i molt coneixement que m'alliberava una mica del sistema Macabelic que persistia en la societat Eurípediana. Tenia amics, i encara que no els pogués veure mai més una família que m'estimava...

Sobretot amb aquell parell de companys de pis estrafolaris que tenia… Eren dels pocs que m'acceptaven per al fet de ser un Macabeu. Però... En el fons era infeliç, a pesar de tenir els coneixements bàsics, no m'agafarien mai per una feina qualificada, hauria de treballar per la societat d'esclavatge del Govern d'Eurípides.

He vist que amb uns els anys que tinc; no podria mai ser ningú en el món de les persones, si continuava a Eurípides, si no faig res per canviar la meva sort, encara que estigui envoltat de bons amics encara que estranys anomenats companys de pis…

—Aigh!-

I resulta que ara els meus companys de pis, després d'un dia dolent que preferia oblidar, em van dir que em volien animar, que vagi a prendre la meva primera copa al cap dels anys de formar part del S.G.E.E.M. un erudit com jo, quina gràcia. Sobretot perquè als Macabeus no se'ls permet beure res més que no sigui aigua.

"No iria pas bé…"

 Jo una que no havia begut mai, un erudit amant dels llibres, d'ençà que vaig entrar a formar a part d'aquella situació de passar de ser un ésser normal a pesar de ser un Macabeu , havia tingut sort d'haver entrat a treballar a una biblioteca dirigida per el Govern central i haver

anat l'escola perquè només per pujar de nivell a la societat i tenir una feina amb un bon sou, Ja et miraven malament, ser un Macabeu, tenia l'estigma de la societat afegit.

—Tindre les mateixes oportunitats que els altres!! - Em deia per tirar endavant. 

A pesar que sabia que ara que ja no tenia accés a la feina a la biblioteca. L'únic que em quedava seria treballar a les mines. Si volia viure, i menjar, perquè no tenia ni permès, de ser un simple vagabund, per què al primer indici del fet que un Macabeu era un vagabund, simplement anava a parar al cementiri. 

No teníem ni el dret de ser pobres vagabunds, només teníem el dret de ser pobres esclaus sense dret a l'educació, ni a les medicines, ni als drets més bàsics del món laboral, treballar, per pagar l'assortiment bàsic d'aliments diaris i un lloc per viure. Sense cap més comoditat que un simple estudi de 35 ㎡, sense dret a posseir cap element electrònic que no fos una televisió amb un canal únic oficial de la televisió d'Eurípides.

En el fons tenia sort, com que no coneixia cap altre Macabeu de la meva edat, i que trobes dues persones que, se'ls en fotia de Compartir pis amb un Macabeu. Vaig poder gaudir de més avantatges del món modern d'Eurípides. En definitiva, vaig aprofitar un buit legal, per tenir una mica més de coses que un Macabeu tenia dret, per què aquelles coses no eren meves, eren d'ells. Per això i més crec que després de tants anys em mereixia una copa... A pesar de tot de les complicacions que em podria trobar, vaig decidir anar a prendre la primera copa.

 Així em comentaven els meus companys de pis. Concretament, la Mira , encara que resulti estrany em vaig deixar convèncer per una dona atractiva . Deia que coneixia un local , que fa els ulls grossos independentment de l'origen de la persona , que era un local clandestí, i molts, etc. per fer-me acabar acceptant.

- Maleït sia les feromones …-Complicacions per prendre una copa amb una noia bonica , segur que no passaria res.

Encara que jo no havia begut mai de la vida, pel sol fet de ser un Macabeu, ja que el luxes com l'alcohol estaven prohibits, per la gent del nostre substrat social, els luxes no els podíem provar. No estaven permesos. Només se'ns permetia guanyar un sou per pagar aliments, la casa, la roba, i anar a botigues de queviures exclusius per Macabeus. 

Tot el que sortís de la "moda" per macabeus ho teníem prohibit. Per molt rics que fóssim no podíem tenir res en propietat.

 En el fons tenia sort de compartir pis, amb no macabeus, que en el fons eren uns hippies, que segons deien lluitaven contra el sistema en acceptar-me com un més.

Al final, vaig optar a fer-los cas, i provar un costum prohibit. A els que eren com jo. Ja que el prohibit sempre és més atractiu. Encara que si és prohibit deu ser per alguna cosa, com vaig descobrir per les dolentes més tard.

Així que avui iré a prendre la Primera Copa de la meva vida; I no sé si serà l'última!!

Si en Garlick per fi sortiria del sistema; del Control del govern d'Eurípides, em tornaré un freak o universitari estrany per mi Serè un Macabeu sempre, però a partir d'avui aquest Macabeu serà diferent, I tot començarà amb:

La Primera Copa!!